Decideixen per mi

Els ciutadans de les democràcies més consolidades del planeta, percebem dia darrera dia que el nostres acte de votació periodic té poc a veure amb la efectiva pressa de decisions d’una societat complexa com l’actual.

Les decisions bàsiques d’organització de la vida compartida estan lluny del nostre abast. No només perquè existeixen unes institucions polítiques i de seguretat molt poderoses, amb una amplia capacitat discrecional per a controlar la vida dels ciutadans sense atendre als seus drets i sotmeses a un control legal i polític molt diluït.

Així, els propietaris dels mitjans de producció, amb massa freqüència prenen decisions o imposen regles que arriben no nomes als propis llocs de feina, sinó que tenen a veure amb els modus de viure dels treballadors, però sobretot de les treballadores; decisions que afecten decisions reproductives, formes de sociabilitat i que coarten en gran mesura la capacitat de decisió de l’individu.

Institucions bàsiques, com els bancs centrals, que son fora del terreny de joc democràtic, assumeix dia a dia competències exclusives sobre diversos objectius que afecten aspectes basics de la vida col·lectiva i sobre els que els ciutadans i els seus representants poc poden dir. Hi ha grups d’opinió privats o amb vinculacions politiques no sotmesos al escrutini públic, que son els que moltes vegades decideixen i filtren els principals problemes susceptibles de ser sotmesos a la competència política.

Poblacions senceres poden veure com les seves condicions de vida canvien d’un dia per l’altre no com a resultat de les seves decisions, dels seus esforços o, fins i tot, de les seves errades, sinó de fluxos financers o poderoses voluntats especuladores, arribats a un punt on el que fan les nostres institucions politiques es no actuar en resposta a les demandes dels seus ciutadans, sinó intentant subministrar als mercats “bones senyals”, supeditant la seva actuació a unes forces ocultes, a les que no es vol ni es pot controlar.
Estem vivint un buidat dels àmbits de decisió, els ciutadans veiem com assumptes importants de la vida col·lectiva son fora del control públic, i això genera una desafecció per l’esfera pública, que porta al desprestigi de les seves institucions i a una crisi evident de participació.

Els programes dels partits polítics tendeixen a la convergència, de manera que en el debat polític sembla més important discutir sobre l’honestedat, la coherència o la manera de dur-lo a terme, que no pas sobre el contingut o la justícia dels interessos als que s’ha de lligar les seves politiques.

Tot això, estan conduint a una creixent apatia política dels ciutadans, que veuen que la seva veu no compta, i que les decisions veritablement importants son cada vegada més a prop de professionals de la política, tecnòcrates o institucions allunyades de qualsevol sobirania popular.

Potser cal que en fem quelcom de tot això, no? o estem en un punt de no retorn? es massa tard per als que encara creuen en una comunitat de ciutadans lliures i iguals? es tard per desestigmatitzar la politica i rescabalar tot alló de noble que té? mai es tard per la nostra llibertat? qui ho ha decidit això? qui esta decidint per mi?