El preu de la llibertat

Si avui Eurípides pogués agafar el seu cisell, Sofocles el mall i Esquil·lo la gúbia per esculpir en marbre la humanització de la justícia segur que la vena li cauria dels ulls , i feta estralls només li cobriria les ferides...

Per què, quan val la meva llibertat? i la teva? i la del teu veì? fins aqui potser estem d'acord, però, quan val la llibertat d'un assasí? i la d'un maltractador? i la d'algú que escriu en un diari? i la de De Juana Chaos?

Comencem pel final, tractant de ser objectiu i sense implicacions morals, l'assasinat de 25 persones va fer que De Juana Chaos passes a la presó 21 anys, això vol dir, que la vida d'una persona, i per tant l'anul·lació total de la seva llibertat, val 306,76 dies, o es el que es el mateix, cada mort ocasionada li costa a De Juana Chaos una privació de llibertat de 306.76 dies. Però continuem... per l'escrit de 2 articles al diari Gara amb text amenaçant, el mateix De Juana Chaos, va veure prorrogada la seva pena a 2 anys més de privació de llibertat, o el que es el mateix, el cost per la llibertat de De Juana Chaos per escriure un article es de 365 dies ( d'entrada ja em sobte esbrinar que un article periodìstic val més que una vida...), però no acaba aquí, i ara el cerquen per suposadament escriure una carta... i jo em pregunto, la llibertat de De Juana s'ha devaluat més? ara ja val menys que al principi de tot el procés i per tant per fets cada vegada menys lesius se'l pot privar de la seva llibertat amb major facilitat i per més temps? arribarà el dia que l'Estat li doni un valor tan petit a la seva llibertat com per què li privin d'ella per creuar un semàfor en vermell?

Responem ara les preguntes inicials: la llibertat de tothom val igual, exactament igual, encara que la Justicia espanyola actual s'entesti en demostrar-nos tot el contrari, la nostra llibertat es quelcom universal a garantir, es un dret i un deure complert, no es un dret fungible que es desgasti o es lesioni amb el pas del temps, o per fet passats (de fet, d’aquí prové el criteri de la rehabilitació social que marca el nostre dret penal i que ens dona a entendre que tothom té dret a la reinserció social), i així queda també reflectit quan l'ordenament jurídic reconeix a tothom el mateix grau de llibertat davant la llei.

No parlem tant per la presumpció d’innocència, que també, o perquè la justícia s'ha d'impartir sobre fets reals i probables, no sobre actuacions passades o futures, i encara menys quan aquestes actuacions (delictes) ja han estat castigades amb una privació de llibertat temporal, sinó que ens referim a la llibertat, tan individual com col·lectiva, com un valor suprem al que l'ordenament jurídic i l'Estat han de servir en tant de garants de l'interès general. L’Estat no pot restar un valor absolut i pilar de tot l’ordenament basant-se en conceptes tan difícils de delimitar com el possible i no mesurable empricament perill d’un individu per la societat per que la llibertat de l’individu impera per sobre d’aquestes suposicions, o per la certessa de les seves amenaçes, o els drets de les victimes, la Justicia ha de ser imparcial i cega i per treure-li la llibertat a algú només ha de basar-se en els fets objectius i les proves dels mateixos., sobretot si entenem que després de la privació de la vida el pitjor cástig que pot partir algú es la privació del gaudir de la seva llibertat.

El nostre actual codi penal es clar en tots els seus articles, dels quals se'n extreu que el principal valor a defensar, juntament amb la vida, es la llibertat; també en el mateix sentit, la defensa de la llibertat s’inclou en el Codi Civil espanyol, i evidentment, també així ho fa en la Constitució espanyola quan reconeix tot un catàleg de llibertats en la seva part fonamental i el principi d’igualtat. Per altra banda, els ciutadans cedim a l'Estat per que ens garanteixi aquest valors suprems, el monopoli de la violència i la capacitat de ser l'únic actor que pot privar-nos de la nostra llibertat i, fins i tot en alguns països, de la vida.

Així doncs, la meva llibertat té data de caducitat?, perd valor amb el temps? la llibertat i la vida de qui defensa l'Estat quan castiga a algú per escriure articles o cartes?i quan ho valora amb mes gravetat que la mort d'una persona? la llibertat i la vida de qui defensa un Estat que castiga amb 2 anys de presó la crema d'una bandera? (fet incivicament reprovable, però traient-li la llibertat a un individu la societat en el seu conjunt en surt beneficiada?); la llibertat i la vida de qui defensa un Estat que pena la crema de fotografies d'una de les seves institucions constitucionals? (fet igual d’incívic que l'anterior, i a la vegada, tan poc lesiu per la llibertat i la vida de ningú com l'anterior); la llibertat i la vida de qui defensa l'Estat quan per exemple no imposa el compliment immediat i efectiu de les penes als maltractadors o pederastes?

Aquesta última pregunta no es baladí, per que com a final del raonament em pregunto si l'Estat no s’està defensant a si mateix per sobre dels individus que el legitimem per defensar la nostra llibertat? no hauria de ser la nostra llibertat la que respectes, defenses i garantís l'Estat? o es que esta més preocupat en defensar la seva legitimitat i existència que no pas en defensar els qui hi vivim, el configurem i el dotem, en darrer terme, dels poders per gaudir de la nostra llibertat en col·lectiu?

Conclusió: la meva llibertat, o la privació d'ella, pot valdre aquest post? pot l'Estat decidir que amb aquest post se li merma la seva llibertat i prendre mesures per restringir la meva? pot algú sentir amenaçada la seva llibertat amb aquest escrit?

Conclusió segona: continuo sense saber quin preu posar-li a la meva llibertat, però m'agradaria saber qui preu li dona l'Estat...