03 de novembre 2008

Polemiques apart

Si un llegeix la premsa, escolta la radio o veu la televisió, es imposible que aquets dies que no hagui escoltat mil i una noticia, argument o reflexió sobre els costos dels extres del cotxe d'Ernest Benach. S'en han pogut escoltar de tots colors, i tot i que, no es la meva intenció ser exhaustiu, avanç de dir el que en pensó en deixo uns quants:

1. No s'hauria de donar corda als comentaris que venen d'un diari que només té intenció de desestabilitzar.

2. Darrera d'aquesta noticia s'amaga un sentiment de desafecció cap a les institucions autonomiques.

3. Esquerra ha deixat de ser un partit antisistema per esdevenir un partit que se'n aprofita del sistema que avanç criticava.

4. A manca una falta de lleialtat cap a la segona figura representativa de les institucions catalanes.

5. Estem davant d'una classe política que demostra una gran hipocrecia, quan critica els seus companys i se'n oblida del que ells han fet.

6. El cost de 9000€ es una passada per posar una tela, un escriptori i un reposapeus....

N'hi ha hagut més, però jo em quedo en aquest punt...

Tenim una Administració a l'alçada dels ciutadans que ha de servir? podem reclamar la participació dels ciutadans en un sistema on l'Estat i els diferents agents que hi intervenen semblen no tenir clar el seu paper i els seus objectius? fins aquin punt l'Estat, cercant el bé del mercat, no ha deixat de banda el mandat i les necessitats dels seus ciutadans?

L'Administració ha de fer un pas cap endavant, l'objectiu de l'Administració es el servei públic, i per fer més efectiu aquest servei a la ciutadania l'Administració a de ser sotmesa a un sever escrutini per part dels seus usuaris, i ha de regir-se mitjançant un sistema que hi garanteixi la adecuada utilització dels recursos dels que disposa. L'evolució de l'Administració pública ha sigut constant fins els nostres dies, ja ningú dubta que el model burocratic de Weber ha esdevingut impossible per gestionar societats complexes com les actuals.

L'Administració ha de flexibilitzar-se i apropar-se a una ciutadania, però sense perdre la seva capacitat de servei i el poder efectiu que li confereix la seva propia esencia de poder públic. L'Estat no ha de restar com un actor més del mercat, sino que ha de disposar dels seus recursos amb la major escrupulositat i eficiencia posible.

Un exemple fará més gráfic el que vull explicar: avui qualsevol persona através d'internet pot aconseguir un vol relativament barato per desplaçar-se a qualsevol racó del planeta, però si aquesta persona ha de pagar aquest bitllet amb diners públics, es troba que les administracions han signat uns contractes o concesions amb uns proveïdors que fan que el cost del mateix vol es multiplica per 2 o per 3, i aquest sistema pervers, fa que l'Administració es faci carrec del cost d'aquest bitllet sense plantejar-se fins a quin punt aquest import s'adequa al contexte social que l'envolta.

En un moment de crisi com l'actual es fa necessari plantejar-se si aquest sistema es l'adequat, amb la prerrogativa que donen uns diners que son de tots els ciutadans no s'hauria d'anar amb més de cura a l'hora de signar segons quins contractes? no hauria de ser l'Estat com actor que intervé en el sector privat el que posés les condicions al ser el seu poder i volum més gran que el de qualsevol empresa? si acceptem que una empresa privada d'un tamany similar al d'un Estat pot imposar les seves condicions, per que l'administració es veu incapaç d'imposar unes condicions beneficioses en el terreny economic, si aquestes condicions es veuen legitimades per l'assoliment dels seus objectius d'eficacia i eficiencia dels recursos públics?

Qualsevol ciutadá pot comprar una televisió, un escriptori i un reposapeus sense gastar aquests aquest 9000€, i crec que aquest es el problema, no justificar si es necessiten, que arribats a aquets punt la majoria podem concloure que son elements necessaris per desenvolupar el treball diari del president del nostre Parlament, sinó el fet que al president li cobrin 9000€ perquè ho paga l'Administració, o algú dubta que l'Ernest Benach no pagaria mai aquesta xifra si pogués ell tenir decisió directa i capacitat de negociació per fer-ho?

No crec que la solució a aquets casos siguí fer codis de bona conducta, més aviat crec que cal replantejar el paper de l'Administració pública, s'esta replantejant el model liberal i el paper del mercat en l'economia actual, i crec que en el nou model l'Estat i la seva Administració que en surtin d'aquesta crisi no han de passar per considerar l'Estat un actor més que hi participi des de la neutralitat com un agent económic més, sino un l'Estat legitimat per servir uns interesos superiors als del mercat, el bé comú de tots els ciutadans, i una Administració amb l'objectiu suprem de servir els seus ciutadans amb criteris d'eficacia, eficiencia i honradessa.