L'hora de la República?

Vivim en una societat diluïda, dispersa, difuminada, on les icones son cada vegada més buides de contingut. Una societat que anomenem de l’informació, però que ens desinforma i ens empetiteix amb milers de dades desendreçades.

Vivim en l’era multimedia, on tot es a l’abast d’un click, però sense ni adonar-nos que cada vegada hem d’estirar més el braç per arribar i incidir alla on volem. Vivim envoltats de dades, macrodades, indexs, estats de comptes i estudis, però tant de numero no ens posa llum al camí, i aquests xifres acaben esdevenint el fanal que utilitza el borratxo per arribar al llit, un mer pretext per mantenir-se d’empeus, en ves de ser un focus de llum que li indiqui i li serveix de guia per decidir el millor camí per arribar sa i estalvi al llit.

Vivim en un mon que ens fa insignificants darrera d’una pantalla d’ordinador, ens inutilitza darrera d’eines d’una obsolescencia digne d’un sprint a la final d’uns Jocs Olimpics. Unes eines que ens lligem el cul a la cadira de la participació i l’interacció amb milers de kilometres de distancia, pero que ens allunya d’alló que tenir a tocar de mans, ens abstreu d'aquells espais que compartim al dia i a dia.

Vivim en un mon on tot es a prop, però res ens acaba de tocar la pell. Disfrutem d’un mon on tot es massa frivol per que de veritat ens identifiquem. Catalogem els nostres contactes amb etiquetes de facil consum. Cerquem l’inmediatessa del coneixement darrera de la sabiduría i l’experiencia d’algú al que no posem cara, ni cap filtre de certidumbre o sedás de credibilitat. Ens entestem en separar-nos d’aquells ambits que conpartim, sentint-nos desafectes d’una societat, la nostra, que ens adorm i desilusiona.

Vivim en un societat on cal fer un esforç constant de desmitificació de petits o grans conceptes que ens envolten. Conceptes que amb el pas del temps s’han simplificat, per posar-los a l’abast d’un major ventall d’individus o simplement per que el pes de l’historia els ha anat buidant de contingut, tot fent-los esdevenir samarreta o simple simbologia idealista. La comunitat a passat a ser la reunió periodica i detestable amb els veïns per discutir una derrama o escoltar com un administrador ens explica l'estat dels nostres comptes; mentre que l'espai comú esdevé els cinc minuts per fer el cafe amb els companys de feina a mitg matí tot comentant el diari.

Convivim amb conceptes que en suposem el significat, que n’hem sentit parlar, que fins hi tot, hem emprat més d’un cop en les nostres vides, però que si ens parem a intentar definir ens veiem incapaços de fer-ho. Uns conceptes que donem per entessos en l’imaginari popular i que arraconem del nostre discurs, per por a grandiloqüencies o idealismes. Tot alló impregnat d'un conjunt de dos o més idees entrelligades se'ns fa farragós, i acabem per deixar-ho al fons del calaix de la nostra memoria.

Aixó a la política actual es plat de cada dia, els conceptes abstractes es barrejen en la practica diaria de la politica i es tendeix a la simplificació dels mateixos, l’ideologia es fon amb el marketing i es simplifiquen els discursos i es catalogen dintre de macroetiquetes (esquerra i dreta) sense entra a analitzarlos. La politica cada cop la veiem més lluny, l'interes per alló que ens es comú ha esdevingut quelcom negatiu i interessat... (aixó dona per una ltra post... millor no vaig per aquest camí)

Alguns d’aquests conceptes com els de República, republicanisme o valors com la virtut, l’igualtat o la llibertat, que avui en dia es situen en l’epicentre del nostre ideari politic, fins i tot, alguns s’han erigit com a pilars de la nostra societat i cultura politica, però s’han vist desprovistos se’l seus significat, i han passat a ser simples i esterils etiquetes.

I es en aquest punt, on jo em pregunto, si davant d’una dreta pasiva a la que ja li va bé aquesta desafecció de “lo comú” que impera a la societat, i una esquerra adormida que porta segles esperant que sigui la raó la que acabi fent triomfar els seus postulats, no es l’hora d’implicar-nos’hi tots, revaloritzant aquells valors que constitueixen el nostre posit cultural i politic, premiant i valorant l’espai de tots, aquell espai que compartim i que disfrutem plegats? en definitiva, no es l’hora de sumar gent a la República?