Les memories i els ciutadans

Fa uns dies que cercava un excusa, un motiu o, simplement, una inspiració per posar-me a escriure i ahir va arribar.

Ahir, vaig assistir a la Taula rodona "La memòria històrica de la dona" al Centre Civic Garcilaso, els quatre ponents van estar molt bé, però jo no soc es historiador, i per deformació profesional l'intervenció del diputat Joan Tardà va ser la que hem va deixar més pensatiu.

Vivim en un Estat on no ens agraden moltes coses, per ser sincer, a molts no ens agrada ni ser-hi, però més enllà d'això, en el rovell de l'ou del mon civilitzat, capitalista i culte, com va dir en Joan Tardà ahir, hi ha coses que no es poden explicar, ni justificar, ni molt menys permetre.

En arribar a casa he provat de llegir-me amb una miqueta de cura la Ley de la Memoria Historica, Ley 52/2007, de 26 de diciembre, però ho confeso, només en arribar al article 3 ja portava una emprenyamenta de la que suposo la meva cura i el meu analisi se'n hauran vist debilitats....però que significa que es declaren el tribunals franquistes ilegítims? son ilegals, carai!!!!

L'ilegitimitat d'un tribunal només ve a dir-nos quelcom que ja sabiem, que aquells tribunal no tenien cap legitimitat, ni democratica, ni jurídica; el que volem es la declaració d'ilegalitat, una declaració que ens permetria netejar responsabilitats i reclamar a qui fos menester una situació ben clara: que els morts a la guerra son aixó, baixes a ambdos bandos, però els morts per uns tribunals fora de la llei, son assasinats; i per tant, mereixen un rescabalament, el perdó i l'assumpció de la responsabilitat de l'Estat i dels seus responsables.

Però continuo llegint, ja emprenyat i amb el judici ennuvolat, i patapam, sorpresa!!!!!!!, aquesta llei no només es un exercici de desmemoria prorogandor de la Transició, sinó que es del tot inconstitucional. L'article 9.2 del Titular preliminar de la Constitució espanyola de 1978 ho deixa clar:

"2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social"http://www.boe.es/datos_iberlex/normativa/TL/ConstitucionCASTELLANO.pdf

L'igualtat de tots els ciutadans de l'Estat es quelcom que s'ha de respectar i promoure, no pot ser que una llei feta amb l'idea de rescabalar les victimes d'un injust siguin segmentades i tractades diferent per una llei que surt del parlament. Quina diferencia hi ha en haver estat assasinat en defensa de la llibertat i la democracia avanç i després de 1968? Algú em pot explicar quina es la diferencia entre lluita per d'un regim democratic i legitim com ho era la Segona República i la lluita per la llibertat i la democracia que es suposa que es va fer a partir de 1968? Que esta suposant el legislador, que lluitar a favor de la Republica era més facil per que era un regim establert i organitzat, i, per tant, meny recompensable les seves perdues humanes que lluitar per enderrocar el regim franquista al poder? hem de suposar que la gent que va morir avanç del 1968 son menys responsables de l'assoliment de la democracia, si se'n pot dir d'aixó en que vivim, que els que van lluitar-ne a partir de 1968?

Més preguntes, perqué els descendents d'aquelles republicanes i d'aquells socialistes, anarquistes, llibertaries, gai, lesbianes, lliurepensadores, comunistes... morts i empresonats avanç del 68 no tenen dret a una compensació entre 9020€ i 6010€, que només podran cobrar les seves vidues supervivents? mentre que els descendents d'aquells morts a partir de 68 tenen dret a cobravar-ne 135.00€, art 10 ? Jo no ho entenc, perque davant d'un mateix fet, mort o empresonament per causes politiques, es diferencia entre ciutadans iguals davant la llei?

Ja no es que cuestió de principis, de republicanisme, ni d'igualtat, es que un Estat suposadament democratic com aquest no pot permetres aquests luxes amb la total impunitat de la seva ciutadania. La transició i la seva llei d'amnistia, basada en una llei preconstitucional de 1977, han de deixar de ser el forat on amagar les vergonyes d'aquesta societat.

Només un ultim apunt, potser d'esperança??? Us deixo aqui un enllaç interessant, la Sala segona de l'Audiencia Nacional ha acceptat a tramit i esta duent a terme les actuacions contra 4 ex SS que vivien als Estats Units, i que ja han estat privats de la nacionalitat nordamericana i es troben sota arrest domiciliari, per la mort de republicans espanyols als camps de concentració de Mathaussen.http://www.derechos.org/nizkor/espana/klm/