Reivindicant valors republicans

Avui estic reivindicatiu. Rei-vindicatiu, amb el significat de la tradició romana, o sigui, utilitzant la meva vindicatio com a principal mètode de defensa de la meva propietat. La propietat de les meves idees, creences o valors.

Llegeixo al diari la conferencia “Una mirada republicana als valors” que va exposar ahir en Joan Puigcercós, President d’Esquerra Republicana de Catalunya, a l’Auditori de l’ONCE. I em ve al cap una altra conferencia, “Tres modelos de democracia”, que el profesor i filosof alemany Jürgen Habermas va impartir al Departament de Filosofia de la Universitat de València al 16 d’octubre de 1996.

El fet que em fa lligar-ho tot plegat, no es entrar en polèmica amb les tesis exposades per als dos ponents, amb els que puc trobar més punts en comú que no pas divergències, sinó, més enllà d'això, reflexionar d'allò que considerem "ideal", o més acuradament, de "l'idealisme republicà".En Habermas exposa el seu tercer model de democràcia enfrontat a un model liberal de democràcia que li queda molt lluny ideologicament, i un model república al que qualifica com massa idealista.En Joan Puigcercós exposa els valors que han de guiar l'actuació d'Esquerra en la nostra societat sota el prisma del republicanisme, i llegeixo els comentaris generats per la noticia en els diferents mitjans de comunicació, destriats els insults i exabruptes, i em sorprèn trobar-me amb uns arguments similars al de Habermas: el lligam de República i republicanisme com quelcom ideal, amb un estat superior i quasi perfecte, i per tant, impossible; tot això, barrejat amb el carrincló argument, que uneix els valors republicans amb quelcom llunyà i passat de moda.

Reivindicar els valors republicans es quelcom que els que hi creiem no podem deixar de fer, portem massa temps veient en la política una serie de dinàmiques que trenquen i demoleixen qualsevol intent de reforma del sistema i fer-lo més democràtic i participatiu, mentre per altra banda, el propi sistema s'ensorra i es llepa les ferides per la falta de participació i de capacitat d'involucrar-se dels seus ciutadans, que davant d'una manera tradicional i estanca de veure la política prefereixen restar a casa seva i que la política li facin, es perpetuen les formes i maneres de la política tradicional --la dels dos darrers segles-.La defensa dels valors i l'ideari república no ens ha de fer mandra, em de reivindicar el paper dinamitzador de la nostra proposta republicana en la societat, tal com van fer els republicans nord-americans fa mes de tres segles. En aquell moment, parlar de República, igual que actualment, sonava molt lluny, recordar Maquiavel, o fins i tot, Plató, era quelcom irreal i poc pràctic, el republicanisme era quelcom massa ideal i circumscrit a unes condicions determinades, però els aquells republicans van aconseguir canviar l'escala del model, i demostra, encara avui, que el sistema i les idees republicanes tenien cabuda en societats més grans que les ciutats-estat de la Grècia clàssica o les petites republicanes italianes del renaixement.

La Revolució francesa, colofó de d'Il·lustració, va omplir de contingut i va desenvolupar aquells valors republicans declarats com a antics, i des d'aquell moment, amb la caiguda una a una de les monarquies absolutistes, els valors republicans s'han vist fagocitats per altres ideologies i reduïts a l'objectiu únic, durant tot el segle XIX, de fer caure els reis, mentre els valors que l'acompanyaven i li donaven contingut eren emprats per liberals i socialistes, principalment, per desenvolupar els seus propis idearis i ideologies.Avui, al segle XXI, veiem que el model liberal fa fallida, la dreta s'ha vist superada davant les fallides del mercat i no troba arguments per redreçar la situació, a l'esquerra tradicional li ha esclatat a les mans una crisi de participació, els seus ciutadans s'han vist exclosos del sistema i no troben sentit a participar en una societat que no els escolta ni els permet decidir. La raó no portara per si sola a les esquerres al poder, i el desanim d'uns i la desorientació dels altres fa que sigui, encara més necessari, l'enfortiment dels valors republicans, la seva didàctica i la seva practica diària. S'ha de revigoritzar la política, com quelcom digne. Cal donar prestigi a la responsabilitat i l'espai públic. Necessitem que la cultura de l'esforç i el prestigi de l'educació ens facin a tots més iguals i lliures, i per això, cal que ens hi posem, cal que treballem i fem pedagogia.La República es futur, els seus valors son actuals i cal que ens ho creiem i hi treballem plegats.