Nous politics/noves eines

Sembla que se'ns han acabat les idees; com a mínim aquelles idees que en altres èpoques ens treien de les crisis i dels mals moments amb una facilitat que, fins i tot, les feia obvies.

Sembla que s'han acabat els polítics capaços d'articular grans respostes als problemes quotidians de la gent. La retòrica ha deixat pas a creença, fundada en la practica diària dels nostres dirigents, que la bona gestió es la panacea de tots els problemes que ens envolten.

Llegia fa uns dies al bloc de l'Albert Castellanos (http://albertcastellanos.blogspot.com/), de lectura molt i molt recomanable, el seu punt de vista sobre els polítics-gestors, i em sorgia una pregunta en acabar de llegir el seu post: tan descrèdit ens mereix el concepte "política", lloc indicat per encetar els debats que ens fan evolucionar com a societat, que ho hem de basar tot en la simple gestió com a element cabdal de l'actuació dels nostres polítics?

No estic dient que no sigui necessari la gestió correcta de l'esfera pública, es més, crec que aniria més enllà i exigiria que aquesta gestió fos basada en la minuciositat, proximitat i escrupolositat amb la que s'ha de garantir els interessos, i al cap damunt, diners, de tota una comunitat, tingui aquesta la magnitud que tingui, municipi, província, nació, estat...

Però em sembla que basar l'activitat de política d'una comunitat única i exclusivament en la bona praxis gestora, oblidant-se de la funció de dinamització i factor catalitzador de la societat, menystenint la capacitat d'incorporar i articular nous punts de vista, de potenciar i reforçar valors comuns i idees a l'esfera pública, seria caure en el greu parany de la neutralitat política, desvirtuant el propi concepte de "lo polític".

Es evident que ens temps de crisi, com els que corren actualment, un polític no pot parlar de grans idees i somnis llunyans sense enfrontar-se als treballadors que cada dia perden la seva feina o pateixen per el seu futur laboral, amb els joves que no poden accedir al mercat de treball i veuen com les seves oportunitats formatives passen pel sedas de la mercantilització bolonyesa, amb les famílies que es veuen excloses per l'edat i la formació d'aquest mateix mercat laboral, amb aquells treballadors que veuen com el seu futur es veu eclipsat per gegants econòmics llunyans que més d'hora que tard vindran a esclafar el seu lloc de feina amb ma d'obra barata i costos de producció ben minsos.

És evident que cada dia que passa creix la sensació de desafecció d'aquests col.lectius envers una classe política que no dona respostes als seus problemes, i només els parlen de les dificultats i l'incapacitat per trobar les solucions que suposa l'actual model d'Estat, d'economia, de societat, de mercat laboral, etc..

És evident que ens trobem en un moment complicat, i a tot això s'hi suma un greu problema d'estructural de país, la via estatutària a tocat sostre, els municipis i la Generalitat tenen greus problemes de finançament, amb el que això comporta per la seva capacitat operativa sobre els problemes concrets de la gent.

És evident que cal replantejar-se el sistema econòmic, tallar de soc arrel amb la difusió i l'allunyament del poder econòmic real que incideix en les nostres actuacions i decisions diàries, no ja com a país o comunitat, sinó com a ciutadans individuals -o algú no dubte que en la meva decisió de tenir fills no influeix, per exemple, l'estabilitat i el meu futur laboral?-. Cal retornar aquest poder de incidència a la seva màxima proximitat amb l'individu, i de això se'n ha d'ocupar la nostra classe política.

A passat l'hora de la política tradicional, entenent-la com la que s'ha dut a terme fins avui mateix, aquella que basa la seva actuació en un referèndum ciutadà cada 4 anys, i un cop escrutat, es limita a gestionar un sistema que no funciona sense plantejar-se la necessitat de duu a terme profundes transformacions en el mateix.

A arribat l'hora de apropar-se als ciutadans, d'escoltar-los, de fer una política de minuciositat, una política del tu a tu, d'anar a buscar a la gent i escoltar-la, de trobar solucions als seus petits problemes quotidians, de fer-los esdevenir problemes que esdevinguin part de l'esfera que tots compartim; Només amb un procés de involucrament col·lectiu de tota la comunitat es podran trobar respostes i podran articular-se solucions legitimes per a tota la societat.

Cal apostar per una política desinhibida de la gran retòrica i dels grans projectes, cal una política realista, que doni i trobi respostes, que sigui àgil i efectiva, que permeti gestionar el comú i no esdevinguí fre al desenvolupament de tota la societat. Cal apostar per una política que no renuncii als valors, ens cal una política amb projecte i coherència, una política que faci de locomotora de la societat i una classe política que sàpiga alimentar i mantenir aquest tren en la bona via.

Cal fer una forta aposta per una nova classe política acostumada a treballar el dia a dia, una classe política preocupada per la seva comunitat, capaç d'escoltar-la i de buscar respostes. Ens cal una classe política valenta i decidida, una classe política catalitzadora i compromesa amb el bé comú, capacitada per treballar i sempre sumant forces. Cal confiar en aquesta classe política i treballar plegats, cal fer evident aquesta aposta per una classe política, que ja la tenim treballant als nostres municipis i entitats, i que treballa amb la quotidianitat dels problemes dels seus conciutadans i s'enfronta i innova en l'afany de garantir el benestar de tota la comunitat. Cal apostar per les noves eines socials i polítiques que ens apropin a les persones sense defugir el debat de les idees, veritable motor de la societat, i ens facin avançar tot enfrontant-nos als problemes reals de la nostra societat.