Objectiu: 23 d'octubre

- M'agrada córrer. M'encanta!!!

- Només faltaria!!! - pensareu els que hem coneixeu.

Després de 8 maratons, amb les seves mitges i curses de 10 km de pel mig, i tot començant la preparació per la 9enà marató, seria força divertit que ara sortís dient que no m'ho passo bé corrent.

M'agrada sortir a córrer, desconnectar després de la feina a l’hivern, sortir tot corrent per que no s'amagui el sol i poder entrenar amb una miqueta de claror. M'agrada sortir a l'estiu de bon matí, amb la fresqueta, entrenar fort i tot dutxat recrear-me la resta de dia en la feina feta. M'agrada córrer sol, en companyia, però sempre amb el meu iPod. M'agrada córrer per córrer i m'encanta córrer amb un objectiu ben clar al cap, no pensant en el demà, ni en la propera setmana, m'agrada córrer pensant en que tot té un sentit una miqueta més enllà, la propera marató, i fins i tot, la de l'any següent.

He de confessar que soc molt competitiu, des de petit quan jugava amb la meva germaneta a qualsevol joc de taula (als més joves un altre dia us explico que es aixo d'un "joc de taula”) i havia de fer-li trampes perquè no suportava que em guanyes. Ni ella, ni ningú..., en tot cas, millor que em guanyi ella que té molt bon guanyar :P. Ara, de més grandet, he après que ser competitiu hem resulta més positiu si ho canalitzo competint contra mi mateix. No es que m'agradi perdre, que no m'agradarà mai, el que no suporto es perdre contra mi mateix i córrer em permet posar-me cada dia a prova. M'agrada córrer perquè competeixo contra mi mateix, i no hi ha possibilitat d'engany, pots mirar la classificació i fixar-te en els temps de la resta, però tu saps si has fet tot el que podies, tu saps si has arribat bé de forma i si has fet un entrenament correcte. No pots enganyar-te a tu mateix, pots equivocar-te en l'objectiu, pots caure en un excés d'ambició, i evidentment, pots tenir un mal dia, però es molt difícil, com a corredor popular, competir contra qualsevol altre que no siguis tu mateix, ja que la final l’objectiu s’haurà assolit si un ho ha donat tot, més que no pas si ha guanyat al company d’entrenaments o a qualsevol altre corredor.

M'he anat del tema, m'agrada córrer i m'agrada escriure. Soc corredor popular perquè ja fa 5 anys em va arribar a les mans un tríptic d'en Mike Power on directament se'm preguntava: vols córrer una marató?. La meva resposta va ser si, perquè no? perquè jo no podia fer-ho?. Des d’aquell dia em vaig convertir en un corredor popular, un corredor de carrer i competidor de diumenge.

Ja ha plogut molt, (i literalment, veritat Juanma?) de fet, han plogut maratons a les quatre cantonades de la península ibèrica, mitges maratons per tota Catalunya i gairebé una cinquantena de curses de 10 kilòmetres, i ara que tot just començo a preparar la 9ena marató m'han entrat ganes de compartir-ho.

Els meus escrits no tindran res de tècnic, no en tinc la formació, ni faré un anàlisis exhaustiu de curses i materials, no, simplement vull compartir, i qui sap, potser engrescar algú, com en el seu dia va fer en Mike amb mi, a córrer una marató. I com no tot es córrer ja em perdonareu si comparteixo amb vosaltres tots aquells pensaments i vivències que d'aquí al 23 d'octubre se'm passin pel cap.

Com córrer per mi seria impossible sense el meu iPod, aquí us deixo una de les cançons que avui m'ha acompanyat en el meu entrenament de bon matí mentre feia 20 minuts fàcils i els meus exercicis de técnica de cursa: