La meva llibertat

On comença i on acaba la meva llibertat?

Ahir a mitja tarda vais parar a fer un café, segut tranquil•lament a la taula del bar amb un únic objectiu: que aquella consumició em donès deu minutets sense pensar-hi massa en tota la resta d’obligacions que encara em quedaven per fer.
Al meu costat van seure dues noies joves, que ficades a la conversació com estaven no es van ni adonar que tots el presents n’erem particeps dels seus comentaris.
Fins aquest punt, res que no sigui habitual en qualsevol cafeteria del centre de la vila, però a poc a poc, vais anar posant més atenció en aquelles dues noies i la seva conversa, tambés s’ha de dir que llegir l’avantcronica d’un Basilea-Barça no es quelcom molt motivant.
No parlaven de res extraordinari, comentaven el cap de setmana, barrejats amb cometaris d’actualitat econòmica -quina crisi, noia!!!, si, tens raó, això s’esta posant xungo,…- i d’altres més personals, fins que va arribar el torn de l’amiga comú no present; La cosa va anar així:

- Doncs a mi em fa rabia, que vols que t’hi digui
- Però per què? La Nùria es feliç, si que en Toni li dona tot el que necesita, i que no en vol més,
- Ja, però hauria de poder escollir, si vol treballar que faci, no? Va acabar economiques,
- No necesita treballar, ja te el que necesita, pot fer el que vol i quan vol, ja veuras come lla no te cap problema per anar al teatre demá,
- Ja, però i el dia que el Toni digui prou?, no ha de passar, però no pot ser que en depenqui unica exclusivament d’ell
- Potser tens rao, sempre n’ha de tenir la seva aprovació, vulgui o no, no pot decidir el que vol fer…

A partir d’aquí, la conversa va tornar a canviar de tema, i a mi em va resta ballant pel cap una pregunta:

Com dirieu vosaltres que es la Nùria de lliure?

Segons la teoria politica, ara entrariem en el terreny abstracte de la llibertat negativa i la llibertat positiva; i en que es diferencien? Que ens ho expliqui la Nuria:

Suposem que en el matrimoni de la Nuria i el Toni, la Nuria decideix no treballar, i en Toni respectant aquesta decisió li permet desencolupar totes les accions que ella vol. El fet de que el Toni no interfereixi en els plans de vida de la seva dona convertiria convertiria la Nuria en lliure, aquesta visió correspon a la noció de llibertat negativa liberal. Però, la situació de dependencia economica en que es situa Nuria envers al Toni, coloquen al Toni en posició dominant, dotant-lo així del poder discrecional d’interferir o no en els plans de la Nuria. Des d’aquest punt de vista dirime que la Nuria no es realment lliure, perquè existeix una dominació, i la llibertat positiu republicana concep la llibertat com la no-dominació.

Així doncs, la llibertat liberal, o negativa, serà aquella que resta en un primer estadi de la llibertat i es conforma amb la no interferencia, mentre que la llibertat republica, o positiva, va una miqueta més enllà tot buscant la no dominació, de manera que la interferencia o no externa sigui un fet residual. Davant d’una situació de no dominació, les interferencias sobre les decissions o els cursos de vida de l’individu seran minims.

I em pregunto si en aquesta societat, l’assumpció un concepte de llibertat poc exigent com el lliberal, no fan que ens veiem inclusos en un sistema que ens domina constantment. Només un exemple: som assalariats i tenim parella, i volem plantejar-nos una serie de necesseitats vitals, tenir fills, casar-nos, comprar pis, fins a quin punt som lliures de fer-ho? el nostre cap no interfereix, liberalment parlant en les nostres decisions personal, però fins a quin punt no ens trobem en una situació de dominació? I si aixó si sumem que estem pagant una hipoteca?