Ciutadania

Si quelcom tenien els habitants de la Ciutat-estat d'Atenes que els diferenciava dels seus rivals, era el seu concepte de ciutadania; així es reflexa en la famosa "Oració Fúnebre" de Pericles que a arribat als nostres dies gràcies a l'historiador Tucídides.

Aquesta oda va ser pronunciada per Pericles com a lloa als soldats caiguts durant el primer any de la gran guerra contra Esparta, i en totes les seves paraules es mostra clarament l'orgull amb que els ciutadans d'Atenes contemplaven la ciutat, l'amor amb que participaven en la vida cívica d'aquella i la significació moral de la democràcia atenenca.

Per sobre de qualsevol facció, per sobre de tots els grups menors de qualsevol classe, es troba la ciutat, que dona a tots ells el seu sentit i valor. La família, els amics i la propietat, nomes obtenen la seva millor forma si constitueixen elements d'aquest suprem be que consisteix en tenir un lloc en la vida i les activitats de la ciutat. Per a ells la ciutat era una vida en comú; la seva constitució, com va dir Aristòtil, era un "mode de vida" més que no pas una estructura jurídica, per tant el pensament fonamental de tota la teoria política grega era la harmonia d'aquesta vida comú.

"Cuanto más grande os pareciere vuestra patria, más debéis pensar en que hubo hombres magnánimos y osados que, conociendo y entendiendo lo bueno yteniendo vergüenza de lo malo, por su esfuerzo y virtud la ganaron y adquirieron. Y cuantas veces las cosas no sucedían como deseaban, no por eso quisieron defraudar a la ciudad de su virtud, antes le ofrecieron el mejor premio y tributo que podían pagar, cual fue sus cuerpos en común, y cobraron en particular por ellos gloria y honra eterna, que siempre será nueva y muy honrosa esta sepultura"