La nova política

Jo avui també estic content, molt content.

Estic content de la victòria de Barack Obama, encara que estigui tan lluny i en contra d'aquells que es donen cops de pit antiyakee, un dels passatemps més tan popular entre l'elit progre i intelectual d'aquest país (avui resulta tan divertit veure'ls a tots parlant meravelles d'en Barack Obama); avui estic content perquè la victòria d'Obama significa el triomf de moltes petites batalles.

S'ha guanyat la batalla de la nova politica, una nova manera de fer política, retornant part del prestigi perdut pel concepte política durant tant de temps, veure com un polític com Barack Obama aixeca la bandera de l'honestedat, i amb la paraula aconsegueix aixecar-nos de la cadira i repetir el ja famós "Yes, we can".

Escoltar-lo defugir el populisme, proposant solucions reals per als problemes que de veritat preocupen als seus conciutadans.

Sentir-lo parlar com un primus inter pares, algú que dotat d'unes innegables capacitats decideix passar-les al servei de la seva comunitat, no per donar exemple, sinó per governar-la i posar-se al capdavant armat amb les seves conviccions, la ferma creences en les seves capacitats i la voluntat i virtut de servei a la seva comunitat.

Avui, ha guanyat Obama, però també em guanyat aquells que defensem un altre concepte de política, una política honesta, una poíitica apassionada, la política del debat, la política del tu a tu, aquella que no resta al seu despatx i que va a buscar als ciutadans a casa seva per donar-los veu i fer-los d'altaveu. La política que escolta, seu amb les persones i pren decisions desprès de sentir-les. Una política que informa i s'informa, una política conscient de la societat que ha de governar. Una política amb mil matissos, una política de sensibilitats, avui ha guanyat la política republicana, encara que sigui una paradoxa amb l'etiqueta política d'Obama.

Avui ha guanyat una manera de fer política, una "nova" manera de fer política, una política que no defuig els grans conceptes: honradessa, igualtat, llibertat, educació...; però a la vegada, aporta solucions, parla de realitats i problemes del dia a dia de les persones. Una politica que defuig l'autoritarisme, i no confronta valors indispensables per la convivencia que fins ara autoanul.laven, com la llibertat-seguretat (esperem que aquest debat falaç i populista s'haguí acabat per fí).

Avui ha guanyat la política de carrer capaç d'omplir pavellons i fer-nos a tots partícips d'un sentiment comú: l'orgull de ser ciutadans, l'orgull de participar en la nostra comunitat, l'orgull d'avui, formar part d'aquella gent que mai hem deixat de creure que la dignitat, l'honradesa i la virtut eren alló que s'amagava en el cor de la política.

Avui a guanyat Obama, avui han guanyat els Estats Units d'Amèrica, avui ha guanyat la política, avui, també, he guanyat jo.